Reflexions

Pareu especial atenció a l'escrit que ve a
continuació. És una carta reflexiva que des de fa uns quants dies està
donant la volta per totes les nostres contrades perseguint això: Fer pensar
a la gent. Crec que val la pena dedicar un parell de minuts a llegir-la, uns
quants més a entendre-la i els necessaris per a reenviar-la a qui considereu
oportú Val a dir que és un text verídic en totes les seves vessants: Alguna
vegada has vist els nens jugant? O escoltat el soroll de la pluja caient al
terra? Alguna vegada has seguit una papallona en el seu vol erràtic? O
observat el sol esvaïnt-se en la nit? Atura't! No ballis tan de pressa, el
temps és curt,la música no dura per sempre. Et passen els dies volant? Quan
et preguntes: 'Qui sóc?' , escoltes la resposta? Quan el dia acaba,
t'estires al llit amb els següents cent coros corrent pel teu cap? Atura't!
No ballis tan de pressa, El temps és curt, la música no dura per sempre.
Alguna vegada li has dit al teu nen: 'ho farem demà' i en la teva apatia, no
veus la seva tristesa? Alguna vegada has perdut el tacte, deixant morir
algun bon amic perquè mai vas tenir temps per trucar i dir 'Hola'? Atura't!
No ballis tan de pressa,El temps és curt, la música no dura per sempre. Quan
corres massa ràpid per arribar a algun lloc, et perds la meitat de la
diversió d'arribar-hi. Quan et preocupes i t'estresses durant el dia, és com
un pètal sense obrir .... llançat a les escombraries... La vida no és una
carrera, es pren una mica més lentament, escolta la música abans que la
cançó acabi! És l'última voluntat d'una nena petita que aviat deixarà aquest
món, ja que ella és una víctima de la terrible malaltia anomenada càncer. A
aquesta nena petita li queden sis mesos de vida, i com a desig moribund, va
voler enviar aquesta carta a tothom perquè visquessin la seva vida al màxim,
ja que ella mai mai podrà graduar-se, o casar-se i tenir la seva pròpia
família. A l'enviar això a tanta gent com sigui possible, li pots donar a
ella i a la seva família una mica d'esperança, ja que per cada nom a qui
sigui enviat la Societat Americana del Càncer donarà tres centaus de dolar
per al seu tractament i el pla de recuperació. Una persona va enviar això a
500 persones!!! Per tant, jo sé que nosaltres podem enviar com a mínim 5 o
6... Vinga, nois! I si tu ets tan egoista com per no pendre't 10 o 15 minuts
reenviant això a TOTHOM, llavors ets una persona malalta. Només pensa que
podries ser tu algun dia. I ni tan sols són els teus diners, només el teu
temps!!! SIUSPLAU, PASSA-LA!!!!! P.D. no la reenviis solament sinó que
copia-la i enganxa-la a un nou misatge de text perquè sinó apareixen
aquelles cometes, gràcies!